Filosofia
L’estudi vilablanch parteix de la ferma convicció que tot projecte d’interiorisme es basa en dos elements fonamentals: l’usuari i l’espai. És quan s’uneixen totes dues veus que un projecte cobra vida i perdura.
El client o usuari final de l’espai aporta els seus requisits funcionals, les seves preferències estètiques i un pressupost al que han de cenyir-se i cap d’aquests factors pot infravalorar-se. Qui habitará l’espai any rere any ha d’estar convençut de les raons per les quals s’opta per unes determinades solucions en comptes d’unes altres; és per això que en les reunions preliminars, vilablanch desenvolupa conjuntament amb el client la conceptualització del projectes desitjat, tenint en compte tant les seves consideracions actuals com els seus plans de futur.
L’espai del qual es parteix per desenvolupar el projecte pot ser una obra nova absolutament neutra o un espai amb moltíssim passat, amb totes les possibles gradacions intermitges. Un espai nou o mancat d’especial caràcter permet una intervenció de forta personalitat; en canvi, si l’espai té una veu pròpia potent requerirà un plantejament que atengui als elements patrimonials que es desitgin conservar i realçar, com poden ser uns paviments hidràulic o unes motllures modernistes.
Metodologia de treball
La conceptualització del projecte és el resultat de creuar aquestes dues veus, la de l’usuari i la de l’espai en qüestió, d’acord amb la metodologia pròpia de l’estudi vilablanch.
A partir de l’anàlisi inicial amb el client, on es defineix com viurà l’espai, quins usos li donarà i quines flexibilitats necessita en previsió dels seus usos futurs, l’estudi vilablanch l’ajuda a encarrilar els seus desitjos d’una manera racional i adaptada a l’espai, que s’ha valorat i escoltat al mateix temps com un ens propi. Sorgeix així el concepte que guiarà l’estratègia d’intervenció a través del desenvolupament del projecte d’interiorisme. A partir d’aquest moment, en cada punt del projecte s’analitzen les variants, comparant-les i racionalitzant-les per poder prendre la decisió més oportuna; davant de qualsevol dubte, es torna al concepte original per replantejar quines solucions són les més coherents amb aquest fil conductor de fons. D’aquesta manera, el client i l’equip de l’estudi tenen la certesa absoluta que cada pas respon a una decisió racional, que forma part d’un procés més enllà de la seducció estètica o del cop d’efecte. I és aquesta mateixa racionalitat subjacent la que permet que el projecte avanci sense sobresalts cap a un resultat que respecta el concepte original concensuat amb el client.
Per assolir aquests objectius, l’estudi vilalbanch s’adapta a les exigències de cada comesa, confiant en el seu propi equip, formant equips mixtos amb arquitectes o bé col·laborant amb les principals promotores per a la conceptualització i desenvolupament dels seus projetes de promoció immobiliària, siguin de restauració o d’obra nova.
Els valors de vilablanch
Amb els anys, l’estudi ha desenvolupat una sèrie de valors clau que constitueixen la base sobre la que l’equip d’interiorismtes desenvolupa qualsevol projecte. La seva aplicació depèn de les exigències de cada cas concret, des del màxim respecte pels elements originals en la restauració d’habitatges antics, fins a la recerca de la màxima força expressiva en espais més neutres.
Funcionalitat - Dissenyar interiors que compleixin els requisits funcionals del client. Els espais han de ser còmodes i racionals en la seva distribució.
Estètica: expressivitat i senzillesa - Alguns projectes requereixen una gran personalitat, una gran força expressiva. Això és especialment rellevant en els projectes d’espais públics. El repte està en dissenyar solucions que aconsegueixin un gran impacte visual, amb una selecció correcta, controlada i racional dels materials.
Racionalitat - Tot projecte ha de tenir en compte les dificultats d’execució, tant en l’àmbit tècnic com en l’econòmic. L’estudi vilabalnch ofereix solucions racionals que optimitzen la inversió econòmica i faciliten l’execució dels projectes.
Respecte per l’espai - Maximitzar les possibilitats de cada espai, conservant tots aquells elements originals que tenen valor històric o contextual. Al treballar en espais antics, els nous elements no han de competir o imitar els elements originals de l’espai; han de contrastar o romandre neutres per tal de realçar les característiques singulars de l’espai existent.