Saló Antiquaris. Barcelona 2008 / Barcelona
Harmònic contrast entre l'antic i el contemporani
Quan els interioristes de vilablanch, la direcció del Saló Antiquaris i el gremi d'antiquaris de Barcelona van abordar aquest projecte conjunt per a la seva edició del 2008, van aportar visions i necessitats diferents i complementàries que el van enriquir.
Per al saló Antiquaris de Barcelona era necessari mostrar que les antiguitats poden tenir un lloc en una llar modern, i que les peces antigues i les peces de disseny contemporani poden conviure de manera que no només no es molestin, sinó que unes reforcin el valor de les altres. El seu públic objectiu no era únicament col·leccionista tradicional que crea atmosferes retro ambientades amb peces antigues, el saló Antiquaris volia arribar també a un públic més jove, amant del disseny i de l'art moderns.
Per vilablanch el repte era l'invers. Com crear ambients rabiosament contemporanis que admetin peces antigues? Com crear la barreja de manera que resultés atractiva tant per a un públic innovador i amant del disseny contemporani, com per a un públic més conservador, amant de les peces antigues?
- Com les peces antigues són riques i diverses pel que fa a materials (diverses fustes, teles, metall), l'entorn contemporani havia de ser el més homogeni possible.
- Els materials dels elements de mobiliari de disseny contemporani no havien de competir amb els de les peces antigues. Per tant, els elements moderns no podrien tenir acabats de fusta. Es van escollir elements acabats en fusta lacada, plàstic, o metall, clarament diferenciats dels materials de les peces antigues.
- El color de tots els elements contemporanis i de la caixa contenidora (parets, sòl) havia de ser el blanc, per garantir el màxim protagonisme a les peces antigues, riques en textures, materials, i colors.
- Els únics elements que aportarien color serien les peces antigues.
El projecte havia de partir d'unes premisses bàsiques:
- L'espai havia de lluir com un espai modern, contemporani.
- El protagonisme individual havia de ser per a les peces d'antiquaris.
- El resultat havia de ser harmònic i bonic.
- La barreja, el contrast, havia de trobar una solució visualment suau i natural, no forçada.
- Les peces antigues havien de ser singulars i forts, a més de tenir una gran qualitat com a objecte de col·lecció (per època, per valor, per factura).
Es van crear tots els espais reals d'un habitatge: cuina, dormitori, saló i fins i tot un jardí, sota una estructura molt lleugera que simula una pèrgola.
Les diferents zones d'aquesta casa virtual es van unificar amb l'absoluta presència del blanc, que neutralitza els espais per garantir el protagonisme de les peces antigues. Fins als llibres es van folrar de blanc.
Per a l'espai que simula el bany s'ha col·locat una banyera de potes antiga, esmaltada en groc. Com a suport, el banc Loop de Serralunga. Els llums són el model Gol-Ball de Flos.
El llit de la zona de nit és la Mini de Zanotta.
Com peces antigues:
Capella fusta policromada S. XVIII.
Butaca francesa de vellut verd.
“Retrat de senyora escrivint”. Atribuït a Jean Francois de Troy. (Paris 1679-1752).
"Dama”, óleo sobre tela 71 x 56, de Federico de Madrazo.
“Retrat de Senyora” 1828, de Antoni Vila Arrufat .
La cuina és el model Tivali de Dada, un disseny amb portes corredisses i una estructura d'armari exempt, especialment pensat per a espais petits o distribucions obertes, i que permet obrir o ocultar la zona de cocció segons les necessitats.
Les cadires són de Mr.Bugatti i el llum sobre la taula és de E15.
A l'entrada de l'espai se situa el saló, amb sofà Vintage de Living Divani i, davant, disposades en paral·lel, dues butaques model Box de la mateixa firma. Al lateral de la instal·lació, llibreria blanca i dos llums de diferents altures, de Capellini. La taula de centre és el model Less de Molteni. Al jardí, test lluminària aneu-One de Serralunga.
Com a peces antigues: cadira tron italiana (s. XVIII) amb fragments de policromia original, cadires mallorquines articulades amb tres posicions, estil Art Decó (s.XX), canelobres Italians (s. XVIII) i ampolles de "Marinier" amb escenes de Calvari sobre la taula de centre, i taula i cadires de jardí de ferro forjat són franceses (principis s.XX).
