La llum de les pàgines blanques a Casa Decor / Barcelona
Instal·lació artística interactiva que ret homenatge a la llum i a l'aigua
Durant l'edició de Casa Decor Barcelona 2003, l'estudi vilablanch ja participava amb un espai propi, Black and White 360 ª.
No obstant això, fruit de la intensa col·laboració existent amb la signatura italiana d'il·luminació Viabizzuno, l'estudi va suggerir al seu director artístic i dissenyador, Mario Nanni, la proposta de realitzar una instal·lació on mostrar els seus dissenys i la seva visió del món de la luminotècnia.
L'autor del projecte va ser Mario Nanni, mentre que el muntatge i la direcció de l'obra va ser coordinat per l'equip d'interioristes de VilaBlanch, que va treballar en estreta sintonia amb el dissenyador i projectista italià.
Mario Nani va utilitzar els seus dissenys i la seva experiència en el món de la luminotècnia per a realitzar una instal·lació artística interactiva.
Gronxadors il·luminats, gotes dutxa, llums flotants de brillants colors i una enorme escultura de palets rendeixen un poètic homenatge a la llum i els elements naturals, l'aigua i el foc, com a fonts de vida. Les pàgines blanques són vistes com a punt de partida en el procés creatiu.
"La llum reflectida per les pàgines en blanc no està contaminada. És pura, a punt per rebre les nostres imatges i els nostres pensaments. Igual que quan era nen davant d'un quadern buit, encara avui experiment el mateix plaer en obrir unes pàgines en blanc: m'aturo davant de la possibilitat de començar, cada vegada, per primera vegada, i d'emocionar-me davant de tant buit ".
Mario Nanni. Viabizzuno.
La instal·lació es va realitzar a l'antic vestíbul d'uns 500 metres quadrats, un emblemàtic edifici que va ser l'antiga seu a Barcelona de l'entitat financera BCH.
La instal·lació es va dividir en diverses zones delimitades per diferents elements estructurals:
- Una enorme escultura-paret de 8 metres de longitud, realitzada amb 1.000 palets industrials reciclats, va separar l'espai traçant una diagonal.
- Es va crear una piscina-estany de 30 cms de profunditat i 18 metres de longitud, revestida amb cautxú de color negre.
- La paret del fons va ser "creada" amb una enorme cortina subjecta per uns cables i muntants d'acer inoxidable.
- Les parets laterals es van realitzar en pladur pintat de negre. Una d'elles està formada per un doble mur de pladur per mostrar un innovador sistema d'il·luminació tècnica.
La paret de palets és el punt de partida: travessa el vestíbul com una cortina divisòria, monumental però lleugera i transparent alhora. Dins el palet s'ha col·locat paper blanc, per recordar la seva naixement de la fusta i el seu recorregut de vida.
Tres petits palets contenen uns pòsters de grans dimensions. Aquests pòsters estan perforats amb la forma d'una bombeta calada al seu centre. A la base dels palets, en el nínxol calat a l'interior dels pòsters, una bombeta genera llum, que recorre el "tub bombeta" de paper per projectar-se al sostre, "construint" novament la imatge de la bombeta original calada en el paper.
A la piscina-estany, amb aigua en moviment continu, suren uns cossos il·luminadores autònoms en colors blanc, vermell, blau. Aquests llums flotants en plàstic transparent són el model Upo Gallegio de Viabizzuno amb alimentació autònoma per bateries recarregables.
Les enormes llums Big Feet, submergides parcialment dins de l'aigua, creen un pont de pas que permet travessar la piscina estany.
Del sostre es van suspendre tres enormes gotes, de més de 7 metres d'alçada, realitzades en material plàstic, amb una base de fibra de vidre, de les quals sobresurten les dues grans fonts de vida: la llum i l'aigua.
Les gotes estaven equipades amb el disseny cub-dutxa d'Viabizzuno, que projecta llum i incorpora el moviment de l'aigua, creant suggerents jocs de llum. Les dutxes funcionaven en circuit tancat, amb unes potents bombes, que portaven l'aigua i la recollien a la base de la peanya.
Al sostre es va soldar una estructura de ferro que sostenia 4 gronxadors sobre l'estany. Aquests gronxadors també són dissenys de la firma italiana que generen llum a la base, alimentats per bateries, projectant un deixant de llum en moviment.
Una de les parets estava formada per un doble mur de pladur on mostrar el nou sistema d'il·luminació tècnica de Viabizzuno i crear un suggerent joc de imatges amb els visitants.
La separació entre els murs de pladur va ser de 60 cms, on es van suspendre 4 projectors, i l'interior del nínxol va ser pintat de negre, creant una sensació de foscor total.
El visitant tenia als seus abast folis en blanc tamany A3 que s'introduïen per la ranura horitzontal de la paret on es projectaven suggerents imatges relatives a la llum, el foc i l'aigua. Per Mario Nani, aquest era el 'pou dels desitjos', la reflexió que busquem en la llum de les pàgines blanques.
Aquest doble mur interior tenia una obertura de 13 metres de llarg i 25 cms d'alçada, creada amb el sistema de perfils 094 de Viabizzuno, una innovadora sèrie que permet crear una il·luminació tècnica encastada en el pladur sense marc ni juntes, com entrades de llum natural perfectament definides en l'obra.
