Dúplex obert i funcional a Gràcia / Barcelona
Un habitatge funcional i de gran puresa estètica, en un edifici de l'arquitecte Oriol Bohigas
Un edifici representant del brutalisme racionalista, construït entre els anys 1955 y 1962 per un grup d'arquitectes encapçalats per l'Oriol Bohigas, el Francesc Mitjans i el Josep Martorell. Tots els habitatges són dúplex i amb les zones de dia i de nit invertides per no moltestar als veïns. Premi FAD d'Arquitectura 1962.
Un habitatge per compartir moments d'oci amb amics i gaudir de vistes de 360º de la ciutat de Barcelona. Per axiò, la idea que va guiar la reforma va ser suavitzar els marcats i opacs límits divisoris existents entre l'interior i l'exterior, buscant la transparència i l'obertura, una connexió visual i física. Aquesta connexió entre la terrassa i la resta de la planta baixa es va aconseguir a través del paviment i una fusteria de tres cossos plegables, que pràcticament fusionen els conceptes "dins" i "fora. La nova escala en L constribueix a la sensació de connectivitats entre la planta baixa i la superior. La planta baixa conté la zona de dia i compta amb un petit bany de cortesia, la terrassa i, comunicats entre si, el menjador-sala d'estar i la cuina, molt important donada l'afició per la cuina dels propietaris. La primera planta, amb un clar disseny en creu, es va destinar a la zona de nit -amb abundant llum natural a totes les estances en horari diürn-. A un costat de l'escala hi trobem el dormitori principal amb un bany integrat i les àrees d'emmagatzematge i, a l'atre, un dormitori amb bany per a convidats i un estudi-biblioteca. Són dos ambients que esdevenen un de sol i amb vistes a l'exterior gràcies a les finestres horitzontals que ocupen cada extrem de la planta en la seva totalitat i que poden entendre's com quadres panoràmics de Barcelona. Dues portes corredisses independents permeten privatitzar les dues habitacions i aïllar-les de l'escala i de la planta baixa.
L'accentuada personalitat de l'immoble va dur a preservar certs elements d'origen: la claraboia i la gelosia de pavès, i el terra de mosaic hidràulic. Es va decidir que el rebedor conectés més amb l'arquitectura de l'edifici que amb l'interior de l'habitatge i que funcionés com un hall de trànsit entre el que es conservada i el que es reformava. Així, des de la porta no s'apreciava la reforma -cal recórrer el passadís per descobrir-la per sorpresa, darrera la paret mobiliària que és el dors del mòdul perimetral de la cuina-, només es veuen els materials mencionats i les estructures originals, dels quals es van voler deixar constància. En aliança amb tot això, es va projectar el bany de cortesia. El paviment d'origen (restaurat) de l'entrada dóna pas a un altre paviment porcelànic de gran format i color gris fosc. L'escala, de planxa de ferro lacat en blanc i roure, és un element escultòric molt lleuger, que conviu amb una provocadora columna revestida de roure que oulta un conducte de ventilació, ensamblat al volum horitzontal de l'acer inoxidable de la cuina b3 de bulthaup, adquirida a bulthaup bach 7. Per il·luminar aquest nivell es va recórrer a làmpades de l'època de construcció, adquirides a MINIM, i la il·luminació tècnica es va realitzar seleccionant luminàries molt neutres, també adquirides a MINIM, que marcarien els recorreguts i mimetitzerien l'arquitectura interior.
Al nivell superior un armari divisori de dos volums de roure, fet per MINIM, organitza l'espai simètricament. El ritme es va crear otorgant gran importància a les vistes i a certs elements visuals horizontals com els tancament metàl·lics. La il·luminació, comprada a MINIM, es va plantejar per potenciar la comunicació entre las dues estances. Amb decorativa i com a subtil homenatge al mar i al cel mediterranis, es va aplicar color blau als nínxols dels banys, que són caixes obertes per captar al màxim la llum natural. El mobiliari, comprat a MINIM, es va escollir priorizant els tons neutres, la puresa dels materials, el traç racionalista i la geometria de les línies.