Casa ecològica a la Fatarella / Tarragona
Arquitectura i interiorisme sostenible
Aquesta casa de pedra ha estat construïda amb els mètodes més tradicionals i les últimes tecnologies ecològiques: plaques d'energia solar, recollida d'aigua pluvial i aïllament tèrmic. El projecte d'interiorisme de l'estudi vilablanch ha volgut deixar a la vista tots els elements estructurals per ressaltar la riquesa i les textures dels materials naturals.
Els arquitectes Maria del Mar Solà i Alfredo García Ferrer van dissenyar el projecte de l'habitatge, la seva estructura i els acabats constructius exteriores i interiors (murs de pedra, murs d'obra vista, estructura metàl·lica, tancaments, escala) i els sistemes d'ús de l'energia solar.
L'encàrrec realitzat a l'Elina Vilá i l'Agnès Blanch, de l'estudi vilablanch, va ser definir tots els acabats no estructurals, el paviment continu i la composició tant dels colors com de l'organització espaial.
L'estudi d'interiorisme va definir el disseny, la distribució i els acabatas de la cuina i de tot el mobiliari, i també va realitzar el projecte d'il·luminació i les instal·lacions elèctriques. Tambié es van incorporar al projecte elements decoratius como cortines, alfombres i làmpades decoratives.
La casa està situada a La Fatarella, un petit poble agrícola de la província de Tarragona, i està envoltada d'un terrney de diverses hectàrees on hi ha un hort, un galliner i dues feixes (terrasses) de cultiu d'ametllers i arbres fruiters.
La casa està formada per dues plantes d'habitatge i una planta de celler. La planta inferior i els cellers en arc només són visibles des del camp, ja que el celler queda soterrat pel cantó de l'entrada de la casa. Les dues plantes que serveixen d'habitatge cedeixen també un espai per a la zona de garatge i celler.
La zona d'habitatge útil de la primera planta és de 190 m2. A la segona planta, hi ha un total de 160 m2 destinats a vivenda.
Com a idea bàsica, a l'interior s'han deixat a la vista els elements constructius i estructurals, com la pedra en sec, el totxo, l'estructura de ferro, les vigues de fusta i la fibra vegetal.
Això fa que els interiori, al igual dels exteriors, siguin molt rics en textures i materials, però que aquesta varietat no sigui supèrflua o articifial, sinó natural, respectant i deixant a la vista el sistema constructiu.
Com que la condició era preservar la idea original de la casa, basada en la utilització de la pedra en sec com a element constructiu i deixar vistos els elements estructurals, a les parets interiors de gran part de la casa es va deixar també la pedra sense revestir.
El paviment és neutre, continu, de portland, d'un gruix important i de color gris fosc. El color i gruix es deuena la utilització del paviment com a reserva tèrmica i acumulador de calor. Al bany i al dormitori s'utilitza un paviment continu de viruta de fusta envernissada.
Quan s'entra a la casa, ens situaem al vestíbul de 6 metres i doble alçada. Al fons la paret de pedra és siluetejada per l'escala de fusta de pi, amb una barana i contrapetja de ferro pintada de color vermell granat teula, amb l'estructura de ferro exterior. La il·luminació als esglaons de l'escala, projecta una llum vertical que ressalta les irregularitats de la pedra, creant un efecte teatral.
Quan es puja l'escala, s'accedeix a un replà que pot ser utilitzat com una zona polivalent, per a sala d'audiovisuals o treball en grup.
Des d'aquest espai s'accedeix a una passarel·la de ferro amb paviment de reixeta, sostinguda pel mur frontal de la casa. Aquesta passarel·la serveix per accedir i netejar els vidres de les finestres frontals de la casa. Aquesta estructura té el paviment de reixeta per fer-la més lleugera a nivell visual.
L'espai del bany es zonifica amb tres mampares en vidre a l'àcid, que separen tres zones amb alçades diferents en forma ascendent cap a l'exterior, com buscant la llum natural.
A contrallum, trobem la silueta sensual i insinuant de la cadira "S", disenyada per Tom Dixon per a Capellini.
És un espai obert en consonància amb la naturalesa de la zona. S'ha creat una agradable zona de lectura i contemplació. Els colors s'han escollit tenint en compte l'entorn natural. Predominen els tons de fusta (parquet) i verd fulla (a la butaca Low Pad de Cappellini i les creus).
Les enormes finestres sobre carrils corredissos tenen un doble sistema d'obertura. El primer sistema permet la ventilació, amb una obertura abatible de la part superior de la finestra. El segon sistema fa lliscar les finestres cap al lateral, obrint totalment l'espai al bucòlic paisatge del camp tarragoní.
Làmpada Luxmaster de Flos i catifa VP I de Verner Panton. La cadira és el model Low Pad de Capellini.
Per crear una zona càlida i tranquil·la, es van utilitzar acabats naturals de fusta i fibres vegetals en tons verds.
Les butaques i la taula són de la firma Casamilano, en fusta de wengué macissa, que accentúa la sensació de comfort i seguretat. Damunt la tauleta de nit, una làmpada disseny de Mario Nanni per a Viabizzuno. El cobrellit i els coixins són de I+I.
La cuina, de la firma Dada, s'ha dissenyat com un gran volum lacat en vermell que es situa a un cantó de la galeria que forma tot la zona de dia.
La gran illa alberga la zona de cocció i una campana suspesa de Gaggenau. La zona d'aigües i l'emmagatzematge s'han disposat formant una planta de "U" que tanca la illa, per assegurar la màxima funcionalitat de la zona de treball. La nevera de la firma Amana és d'acer inoxidable, de doble porta. La resta d'elements combinen el negre i el vermell, que també es veu a les cadires del menjador office situat just davant la illa de cocció. Les caidres són el model Lia de Zanotta i la taula és el disseny Less de Molteni.
A la planta baixa, un gran contenedor tipus loft recull diverses funcions dins del mateix espai: cuinar, descansar, menjar, compartir, treballar, llegir. Aquest gran contenedor està zonificat per la distribució del mobiliari, que és molt geomètric, de línies rectes i pueres, en disposició organitzadar respecte a l'estructura.
Les formes i colors del mobiliari juguen amb els elements estructrurals de l'habitatge. El blanc de las vigues de la primera planta es repeteix a les taules de ferro lacat i a les dues làmpades de Viabizzuno, amb forma rectangular orientada en vertical. El roure de l'estanteria de Molteni a l'estudi o de les tauletes de centre a la zona del saló, recorda els tons petris de la paret. A la zona d'estar, els sofàs Box de Living Diviani s'han escolit en gris, coincidint amb el to del paviment. L'alfombra amb tons vermells de Verner Panton unifica la zona d'estar amb els altres dos espais de la planta, creant la sensació d'espai únic. Per últim, el vermell de l'estructura metàl·lica exterior és utilizat a la illa de la cuina, al moble contenedor model Sistemi de Cappellini i a les cadires del menjador i de l'estudi.