Pis senyorial a l'Eixample / Barcelona
Restauració contemporània per recuperar l'essència modernista d'un pis de Barcelona
El projecte d'interiorisme havia de respectar al màxim els elements decoratius modernistes originals de l'habitatge i dotar a la vivenda de les següents zones:
- Una zona d'estar àmplia, còmoda i lluminosa, equipada amb un bon sistema d'àudio i home cinema.
- Una cuina generosa, ben equipada, agradable per treballar i amb possibilitat de menjar-hi. A més a més, havia de ser accessible des del saló.
- Una zona suite per a una parella, amb bany, vestidor i una biblioteca privada, també equipada per escoltar música.
- Habitació infantil amb bany independent.
- Habitació juvenil con bany independent.
- Estudi i habitació de convidats.
Es tracta d'un pis típico de l'eixample barceloní, amb una superfície de 250 metres, ricament ornamentat i molt ben conservat. Durant anys, va ser la seu de l'editorial Icaria, fet pel qual el pis no funcionava com a habitatge. Això va facilitar la seva conservació, ja que no hi havia banys ni cuina moderns, sinó els originals del pis.
- El pis estè situat a una tercera planta i, per tant, és molt lluminós.
- L'alçada és important (4,2 metros) i els enteixinats del sostre són de gran valor.
- Els terres originals són peculiars, ja que el seu disseny no canvia d'una estança a l'altra, sinó que es manté un únic motu, en aquest cas floral, a tot l'habitatge.
- La fusteria original de fusta estava bastant conservada.
- Les instal·lacions d'electricitat i aigua necessitaven ser actualitzades.
- No existia calefacció.
El projecte d'interiorisme de l'estudi vilablanch partia de dos eixos: les necessitats funcionals que havia de cobrir el projecte per aconseguir una distribució afí a les necessitats dels propietaris i els derivats de les característiques úniques de l'immoble que havien de ser respectades en la reforma (paviments hidràulics, sostres enteixinats, tancaments de fusta…)
Així i d'acord amb la filosofia de l'estudi vilablanch, es van prendre vàries decisions:
- Conservar al màxim els elements originals.
- Els nous elements així com la reforma no havien de competir en protagonisme amb els elements originals modernistes del pis.
- Diferenciar al màxim els nous elements dels elements originals, de tal manera que el mobiliari contemporani o els nous elements incorporats pel projecte d'interiorisme no tendissin a imitar els elements ornamentals modernistes de l'arquitectura original del pis.
- Les noves instal·lacions (electricitat, aigua, climatització) havien de respectar les limitacions imposades pels elements a conservar. Per això, es va descartar la instal·lació de calefacció per tterra radiant, que hagués implicat aixecar el paviment original o la climatización per conductes, que hagués implicat baixar els sostres durant la reforma i ocultar els enteixinats.
- El projecte d'interiorisme havia de limitar els materials a utiltizar durant la reforma, de manera que s'incorporessin només materials nobles i que no competissin amb els elements modernistes: bàsicament fusta de roure, ferro i laca blanca.
- Els colors de parets i sostres havien de ser blancs, de manera que, un cop més, el protagonisme es centrés sobre els paviments, portes, enteixinats i vidrieres emplomades.
"La filosofia d'aquest project d'interiorisme podria resumir-se en una frase: havíem de fer una intervenció respectuosa fins a tal punt que, al finalitzar la reforma, semblés que no s'havia fet res, només pintar de blanc i col·locar el mobiliari contemporani" , Elina Vilá.
Durant l'elaboració del projecte, es va dedicar molt de temps a pensar en la distribució idònia del pis. La generositat de l'espai i els complexos requisits funcionals plantejats al projecte, van fer que aquesta etapa fos especialment complexa.
Zona de nit
La zona de nit plantejava una especial complexitat per l'existència de l'altell. Es va decidir dividir l'estança originalment dedicada a cuina, en dos banys, un de forma quadrada que serviria a la habitació i un altre en fomra d'L que serviria a l'habitació situada a l'altell. L'accés de l'escala al safareig es va tancar i l'antic safareig, ampliat, va ser convertit en vestidor. La resta de la zona sota l'altell es va utilitzar per albergar el bany de la zona suite.
Zona de dia
Al projecte d'interiorisme es van contemplar diverses possibilitats de distribució. Es va decidir tancar la porta entre el saló i l'estança, ja que el saló ja era suficientment gran. Aquesta estança es s'utilitza com a estudi-habitació de convidats.
Estat original
Si analitzem la distribució original veiem que, partient des de l'exterior, tenim tres estances amb els seus respectius balcons al carrer Ausias March, comunicades entre si mitjançant portes.
L'estança central dóna al passadís de la vivenda. Les altres dues estance donen a petitss espais, un amb finestra al pati d'illa i l'altre amb una preciosa vidriera que dóna a l'escala de la finca.
El passadís ens porta, del cantó esquerra, a un primer espai i al que va ser la cuina original de l'habitatge.
Des del passadís o des de la cuina s'accedeix al safaregi i a una escala que comunica a l'antiga habitació per al servei, amb un petit bany.
Més endavant, una altra porta comunica a una estança de poca alçada i després a una estança amb balconera cap a un pati d'illes.
Del cantó dret, el passadís mostra un magnífic finestral que dóna a l'escala de la finca, després hi ha la porta d'accés a l'habitatge, un armari i una última habitació des de la que s'accedeix a una galeria que dóna també a un pati d'illa.
Com és típic a l'eixample de Barcelona, l'entrada està situada al centre i l'habitatge es desenvolupa cap a totes dues bandes. A l'entrar, trobem una zona de rebedor amb una taula de ferro dissenyada per les interioristes de vilablanch per al projecte.
Impressiona l'ample passadís, amb uns magnífics finestrals, com a eix central de l'habittge que connecta la llum de l'esquerra de l'exterior amb la llum de la dreta, des del pati d'illa.
Cap a la banda esquerra es troba la zona de dia, per on començarem l'explicació. Cap a la dreta i al centre de l'habitatge, la zona de nit.
L'estança contigua al dormitori està destinada a la biblioteca i la zona de música. La llibreria es va dissenyar amb el sistema 505, de Molteni. Dues peces clàssisques, la butaca de Charles Eames, amb el seu pouf i la chaise longue de Le Corbusier completen l'atmòsfera elegant i clàssica de l'estança.
El sistema de música és un equip de referència d'alta fidelitat de la marca Belcanto. Els altaveus UTOPIA, de Focal Jmlab, de Werner Barcelona.
Aquesta estança té accés a la galerí, amb una taula Saarinen i cadires Tulip, de Knoll. Des de la galeria es gaudeix de la vista sobre el pati d'illa.
La zona de sota l'altell va ser aprofitada per situar un vestidor tancat (antiga zona del safareix), una zona de tocador i el bany amb dutxa.
A la zona de tocador hi trobem un moble penjant, apaisat, executat en roure natural, disseny de les interioriostes de l'estudi vilablanch per al projecte. La doble pica de pedra és la original de la cuina de la casa. Les aixetes són de Vola.
La habitació principal és un espai ampli i molt lluminós, amb tots els elements en blanc, menys el penjador, la caixonera i els taburets d'E15, en roure. El llit és el model Mini de Zanotta. La il· luminació del sostre amb el model Cilindro de Viabizzuno i les làmpades de lectura AJ de Louis Poulsen.
La banyera és el model Tina de Sanico i funciona com una escultura blanca a l'estança. Al costat de la banyera, hi ha una escala i tabortes en roure natural d'E15.
El passadís ens porta a una habitació infantil amb un moble dissenyat per les interiorirstes de vilablanch, i un armari. L'habitació dóna pas a un bany infantil de forma quadrada i amb una ceràmica taronja. Els mobles de bany són també un disseny a mida.
A continuació, accedim a un bany de convidats en forma de L, acabat en pedra gris. Aquests dos banys ocupen l'espai del que originàriament va ser la cuina de la casa. Ens ho recorda una estructrura de ferro penjada a la paret, que és part de l'antic equipamient de la cuina que s'ha deixat com a memòria.
Des d'aquest bany i també des del passadís, accedim a l'escala que ens porta a una habitació juvenil de 20 metres quadrats L'accés directe des de l'habitació al bany permet el seu doble ús, com a bany de convidats i com a bany privat d'aquesta habitació si es tanca l'accés des del passadís.
Davant la zona office s'hi troba un habitació destinada a estudi. Aquí s'hi ha col·locat una taula de ferro, disseny de les interioristes de l'estudi vilablanch. Les potes son les antigues rodes reucperades d'una màquina industrial.
Aquesta habitació té un sofà llit de Living Divani, fet que permet utilitzar-la com habitació de convidats i estudi. La il·luminació es garanteix amb una doble làmpada Cilindro de Viabizzuno.
Una estança contígua a la cuina s'utiliza com a zona office de recolzament. Aquí es va col·locar l'antic rebost de l'habitatge, que va ser traslladat des de l'antiga cuina, i una línia de mobles baixos de DADA, amb un taulell de cuina laminat.
Aquests mobles contenen un conservador de vins, el rentaplats i una zona d'aigües. Un dels estants que hi ha al costat de la porta del passadís conté la rentadora i la secadora.
Aquesta estança permet aïllar la zona de la roba de les olors que produeix la cuina. Sereveix també com a zona de planxa.
La il·luminació és a través de dues làmpades TALES de TTT.
La cuina es situa a una estança contingua a la sala menjador y compta amb un balcó que dóna al carrer. Es va dissenyar com una illa del model Banco de DADA, que es caracteritza pels seus mòduls de mobles penjants. Aquesta cuina-illa, només sostinguda per a quatre potes, té un sobre en laminat amb una zona per menjar (de fins a sis persones) i conté la cocció: teppanyaki, grill i inducció de Gaggenau. El forn, de 90 cms, també de Gaggenau, està integrat a la illa. Els tambortes són els Tate de Cappellini, en pell blanca.
Darrera la illa s'hi configura una zona de columnes en forma d'"O", amb un espai en acer inoxidable com a zona de treball i d'aigues.
Al cantó esquerra hi ha una ccolumna que conté el microones i l'escalfaplats de Gaggenau i la columna tècnica de DADA, un mòdul que pot contenir tots els petits electrodomèstics connectats i que ofereix una àrea de treball que pot ser tancada i perfectament integrada a la resta de mobiliari. A la dreta de la zona d'acer hi trobem la nevera de Gaggenau de 90 cms d'ample, integrada també al mobiliari de cuina de DADA. Tot el mobiliari està lacat en blanc mate.
La campana de Gaggenau es va col·locar amb el conducte a la vista i va ser pintant de blanc, amb la orientació que millor facilita la extracció. Aquesta col·locació, en aparença atrevida, resulta pràcticamente invisible dins l'espai pel tractament de color.
La il·luminació es va solucionar amb la làmpada Cilindro de Viabizzuno i amb llums fluorescents sobre les columnes.
La sala menjador és una ampli espai de 8,3 metros de llarg per 5 m d'ample i compta amb dos balconeres. Al saló es conserva una vigueta com a vestigi d'un tabic eliminat. Per aconseguir la continuitat del paviment, a la zona del tabic es va col·locar paviment original extret d'una altra zona de l'habitatge. La vigueta s'aprofita com a soport del projector de home cinema i la projecció es realitza directament damunt d'una paret blanca. Un moble contenidor hi-fi de Cappellini allotja els equips d'audio i vídeo.
Un sofà en forma de L, el model Softwall, dissenyat per Piero Lissoni per a Living Divani, crea una comfortable zona, tancada per les butaques Swan, de Fritz Hansen. Al centre, hi trobem una taula de centre Less de Molteni, en color blanc. Darrera del sofà hi queda una zona oberta que dóna continuïtat al passadís.
Darrera d'aquesta zona, s'hi sitúa la taula del menjador, de la firma E15, en fusta de roure natural i cadires de Carl Hansen. La làmpada de damunt la taula és la Snowball, disseny de Poul Henningsen de 1950, produïda per Louis Poulsen. La il·luminació es completa amb dues làmpades model Atollo de Oluce, dimerades, que emeten una llum molt teatral. La climatització es garanteix amb un split amb bomba de calor i la calefacció es reforça amb radiadors elèctrics.