Habitatge i celler al Priorat / Tarragona
Interiorisme modern sobre una arquitectura rural
L'estudi vilablanch signa el projecte integral d'arquitectura i interiorisme d'aquest antic molí que va ser convertit en habitatge i celler d'un dels vins més selectes del Priorat català. La rehabilitació ha respectat l'espai original i ha apostat per una atrevida "escultura-escala" que organitza tot l'espai.
L'edifici està situat en un petit poble històric del Priorat, una comarca de Tarragona que es dedica a la producció vinícola. L'immoble era un antic molí-magatzem que s'havia utilitzat per guardar blat i que es trobava abandonat.
La propietària dirigeix el prestigiós celler que elabora el Clos Erasmus, un dels negres més selectes del Priorat, i que va obtenir la màxima puntuació en la famosa llista de l'expert americà Robert Parker.
L'encàrrec que va realitzar a l'estudi vilablanch va ser el de transformar el molí en un còmode habitatge que tingués també una zona de celler on deixar reposar els seus vins.
L'interior era un únic espai diàfan, amb una planta de més de 140 m2, i una coberta a dues aigües de més de 6 metres d'altura. En el soterrani se situava un gran pou o dipòsit, sense accés des de la primera planta, i que en el moment d'adquirir l'habitatge estava ple de líquid. La resta d'elements arquitectònics estaven molt deteriorats i, en alguns casos, en estat ruïnós.
El primer objectiu de l'estudi vilablanch va ser restaurar, en tant que sigui possible, tots els elements de l'arquitectura i realitzar un projecte d'interiorisme basat en els materials originals de la construcció, tan típics dels habitatges rústics de la zona.
La rehabilitació va consistir a respectar al màxim l'estructura de la caixa original: es recuperen les obertures originals de la façana, els pilars, les parets de pedra i les voltes del soterrani.
- Es rehabilita la coberta de bigues i canyes amb la tècnica artesanal de la comarca. El sostre de canya original, que estava en molt mal estat, se substitueix per un idèntic que va fabricar un artesà de la zona, tal com es feia antigament.
- Es conserva la règia porta de fusta. Mesura 1,70 m d'ample, ja que estava pensada per facilitar l'entrada de mercaderies en el magatzem segons l'amplària dels antics carros. Es va netejar i va recuperar la fusta i es va deixar l'accés original, encara que això condicionés l'entrada a l'habitatge, que queda oberta, i suposés renunciar a una zona hall.
- El sòl és de tova natural, col·locat en forma d'espiga, ja que és el dibuix típic de les construccions de la zona.
- El dipòsit, en la planta soterrani, només tenia un accés per una trapa situada arran de terra. Per poder convertir aquesta zona en el celler, es va obrir un buit on situar la nova escala i el munta-càrregues. Es van netejar les parets i voltes de pedra i es va pavimentar amb la mateixa tova de la planta superior. En aquesta zona es van situar les botes on envelleixen els prestigiosos vins del celler.
El gran repte d'aquest projecte ha estat convertir aquest gran espai diàfan, amb una planta pràcticament quadrada i molta altura, en un espai amb un habitatge habitable i zona de celler, però deixant entreveure l'estructura de l'arquitectura original.
Aquestes han estat les dues claus del projecte:
- Dissenyar un gran volum-escala. Un volum actua com a eix sobre el qual es distribueix l'habitatge, tant en planta com en alçat. Serveix d'escala per accedir a l'altell. Per la part inferior amaga l'escala d'accés al celler, el muntacàrregues, la sala de màquines i un lavabo. Mesura 8,4 m de llarg x 2,65 m d'alt i és com una gran “escultura” de línies pures en el centre de l'espai, folrada íntegrament amb taulons de fusta de pi autòcton sense tractar. A més, serveix per zonificar la planta baixa en tres grans zones d'ús: el menjador, l'estar i la cuina.
- Construir un altell en la meitat de la planta. Sobre el volum es recolza un entresòl que evidencia la verticalitat i les grans dimensions de l'espai. Per no perdre la sensació d'elevada altura del sostre original, es construeix l'altell només en la meitat de la superfície de la planta. Allí se situen dos dormitoris i un bany.
Els propietaris buscaven un espai càlid i funcional on organitzar tastos de vins per a clients i amics. Per això el menjador s'ha situat a l'esquerra de l'entrada, a la zona que té el sostre més baix, amb l'objectiu que resulti més acollidor.
Per ressaltar el canvi d'altura del sostre, l'espai se subratlla amb dos llums de sostre blanques que proporcionen una llum adequada per a la taula. Es col·loca un moble aparador de suport, que serveix de zona auxiliar al menjador per a les reunions i tastos. Per aquest mateix motiu s'escullen dues taules quadrades, de grans dimensions, que proporcionen una gran superfície tant central com de nombre de seients.
La zona d'estar se situa enfront del menjador, just a la dreta de l'entrada. Es dissenya com un espai ampli i confortable que gira al voltant d'un element singular: la xemeneia de ferro forjat amb un llarg tub que descendeix del sostre.
És una espectacular xemeneia de ferro forjat, que es perllonga per un gran tub de 5 metres d'alt i que acaba en una forma ovalada amb una estreta ranura horitzontal per la qual s'entreveu el foc. La xemeneia, d'una gran lleugeresa visual, queda suspesa sobre una llarga peanya de pedra volada on es recolzen els troncs i útils per al foc.
L'objectiu d'aquesta xemeneia és potenciar la gran verticalitat de l'espai. En estar suspesa crea una sensació de desequilibri, de manera que resulta impossible no dirigir la mirada al sostre. Els dos pilars de maó massís que es mantenen de l'estructura original també persegueixen evidenciar la gran magnitud de proporcions i l'altura del sostre.
Se situa darrere del volum-escala, a la zona més privada i interior de la planta baixa. La cuina es compon d'una illa central estreta i llarga on se situa la zona de cocció i un front de columnes amb dos grans forns i la zona d'emmagatzematge.
La longitut de la illa ve reforçada per una pota de fusta que perllonga la superfície de la illa i serveix per menjar de forma informal o com a extensió de la zona de treball de la cuina.
La cuina s'integra al màxim en l'espai original. Per això s'ha triat un acabat de color grisenc, similar a la pedra de les parets, i el sobre de la illa també és de pedra en un to gris fosc. En canvi, l'ala que serveix de taula de suport és de fusta en acabat natural per donar un ambient i un tacte més càlid a la zona de menjar. La taula s'il·lumina amb dos llums molt properes per crear un clima més íntim ja que la taula està a la zona d'altura màxima.
Tota revestida en fusta de pi autòcton, tant el lateral com les petjades, està delimitada per una barana amb una estructura molt lleugera de tub de ferro oxidat.
La curiositat de l'escala és que l'últim esglaó és un tronc tallat que va ser rescatat d'una antiga biga que suportava una corriola, i que estava en desús. És un element que connecta la part càlida de l'escala –la de la fusta de pi– amb el nou volum –tot en blanc i de línies pures–, on se situen els dormitoris.
La zona de nit se situa en l'altell i compta amb dos dormitoris i un bany.
En el dormitori principal, el llit se situa en el centre de l'estada totalment exempta. L'objectiu és que, des del llit, es pugui gaudir de les vistes de la finestra, gairebé arran de terra, al mateix temps que es manté l'estructura arquitectònica neta: les parets de pedra i les finestres de fusta.
Només la paret divisòria, nova, situada al costat de la porta, alberga un armari blanc anònim que no interfereix en l'estètica tranquil·la, relaxant i de línies horitzontals, del dormitori.
El bany és l'únic espai interior central sense finestres, pel que es va construir una claraboia que proporciona una llum zenital gairebé celestial.
L'habitatge compta amb un gran espai exterior que es va enjardinar de forma molt natural, respectant la vegetació i arbres existents.
S'ha projectat una estructura de fusta tropical, formada per una gran pèrgola i una tarima de fusta, amb una proporció rectangular de manera que projecta la vista cap a la muntanya del Montsant i els seus camps de vinyers. L'objectiu era crear l'efecte de mirador, i convidar subtilment a mirar cap al costat esquerre de l'habitatge, i al mateix temps ordenar la façana existent.
La lleugera estructura que suporta la pèrgola està realitzada amb ferro oxidat on de superposen uns estrets llistons de fusta de ipe que deixen entreveure el cel i suavitzen la llum. Presidint la pèrgola, vam escollir una escultura també treballada en ferro oxidat d'un escultor de la zona, Miquel Lligadas Pujadas.
La porta d'entrada al jardí també és de ferro oxidat, igual que els altres elements de l'exterior. L'entrada té un lleuger desnivell que s'ha solucionat amb uns esglaons confeccionats amb troncs de fusta il·luminats un a un amb una llum rasant, també de fusta.
Se situa en l'antic dipòsit de l'habitatge que, originalment, estava ple de líquid.
Es van netejar les parets i les voltes de pedra i es va renovar tot el paviment amb unes llosetes de fang col·locades en espiga, tal com era en els habitatges rurals de la zona.
En aquest espai es van situar les botes on envelleix el prestigiós vi del celler. S'accedeix a ell per un lateral del volum escala situat al costat del menjador. Aquesta part inferior de l'escala oculta l'escala que descendeix al celler, el munta-càrregues, la zona de rentat i un lavabo de convidats.
El celler rep una il·luminació indirecta que destaca la bellesa de les parets i de la pedra.