Actualització d'un pis a l'icònic edifici La Costa / Barcelona
L'estudi vilablanch reforma un pis racionalista dels anys 70 a Barcelona, obra de MBM (Martorell, Bohigas, Mackay), i l'adapta a les necessitats del s.XXI.
En un destacat edifici de Barcelona construït per MBM (Martorell, Bohigas, Mackay) entre 1974 i 1977, s'ha reformat l'interior d'un habitatge per adaptar-lo als usos actuals. Amb un llenguatge contemporani, el projecte d'arquitectura interior realizat per l'estudi vilablanch permet dotar de nous usos els espais d'aquest pis tan representatiu de l'arquitectura racionalista.
L'edifici, considerat un dels més moderns de la ciutat als anys 70, està situat al carrer La Costa de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, al costat el Parc del Putxet.
Construït sota els paràmetrers de l'arquitectura racionalista i en un període en què l'arquitectura s'obria a noves idees, aquesta obra dels arquitectes Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mckay, es van convertir en tot un icone de modernitat. El fotògraf Francesc Catalá-Roca el va fotografiar com a epítom de la vida moderna.
Es tracta d'un edifici modern per a la seva època, construït amb materials industrials, honestos i funcionals: finestres d'alumini nautal anoditzat, ceràmica blanca brillant al hall de l'edifici, paviment de goma pirelli al terra de les àrees comuns, pavès als replans i parets exteriors que conformen el volum de l'escala i il·luminació a través de fluorescents verticals col·locats estratègicament darrera l'estructura vertical del cos de l'escala, entre d'altres.
Els pisso de l'edifici són moderns en la seva concepció pel que fa a l'ús de materials i a l'aprofitament de la llum -en aquest sentit, destaquen els grans finestrals de 170 x 170 cm a la façana que aporten ventilació creuada i molta llum natural. El seu interior reflectexi perfectament l'estil de vida dels anys 70, en termes de funcionalitat.
La planta presentava, en origen, una configuració adaptada a un estil de vida que ha canviat totalment. La distribució de l'habitatge separava clarament la zona “per a ser vista" (formada per la sala d'estar, terrassa, habitacions i dos banys) de la zona “de servei” (formadoa per la cuina, safareig i habitaicón de servei o de planxa). La cuina era tancada, petita i no visible des de la sala d'estar. Quedava inscrita a la zona de servei, separada de la resta del pis, i tenia tres accessos, amb la consegüent pèrdua d'espai que provocaven les portes.
L'estudi vilablanch va rebre l'encàrrec d'actualizar un pis de 105 m2 situat al carrer La Costa de Barcelona, per a una hipotètica família de tres fills. L'objectiu era mantenir l'essència d'aquesta obra tan representativa de l'arquitectura barcelonina dels anys 70, adaptant-la a les necessitats de funcionalitat, distribució i comfort de la vida actual, amb una estètica contemporània i una uniformitat en l'ús de materials.
Pel que fa a la distribució de l'espai, la reforma havia de complir tres requisits clau: atorgar més protagonisme a la cuina, crear una habitació per a cad a fill i augmentar el nombre de banys per gaudir de més privacitat.
Com actualitzar un edifici tan emblemàtic de l'arquitectura dels 70, adaptant-lo a les necessitats del segle XXI?
Amb una redistribució de la planta d'acord amb les noves necessitats dels usuaris (en aquest sentit, la reforma és respectuosa amb l'essència original de l'habitatge: apostar per la funcionalitat), i l'aplicació de materials i solucions tècniques innovadores que permeten donar uniformitat al projecte, mantenint la seva essència original.
Dos conceptes clu del projecte d'arquitectura interior: Connexió i Uniformitat
El projecte d'arquitectura interior realitzat per l'estudi vilablanch va seguir una estratègia molt clara: connectar espais i unificar materials, buscant crear un únic espai o espais diversos amb un únic tractament.
En origen, el pis mostrava una distribució anacrònica pel que fa a les necessitats de la vida actual. Amb un llenguatge contemporani, la reforma ha permès dotar de nous usos l'estructura original de l'habitatge, creant amplis espais de vida en comú i espais més íntims per a cada membre de la família. Després de la reforma, les categories dels diferents espais són més difuses, fet que aporta una major flexibilitat al pis. Ara es pot treballar al menjador mentre vigiles el que estàs cuinant, o gaudir d'una conversa a la cuina mentre acabes de preparar el sopar.
La cuina es convereteix en el centre de la llar
El safareig i la cuina s'uneixen per aconseguir un espai més ampli que integra cuina i menjador. A més a més, s'eliminen les tres portes d'entrada a la cuina, una de les quals conectava amb l'habitació de servei. La cuina s'obre a la sala d'estasr per connectar-la a la resta del pis. Un panell corredís que pot moure's en totes dues direccions, aporta flexibilitat a la zona de dia, al permetre tres possibles posicions: la cuina pot quedar totalment oberta, quedar només amb un pas de 70 cm, o quedar totalment tancada, deixant a la vista la gran pantalla de TV de la sala d'estar.
Més banys per a una major privacitat
El pis passa a tenir tres banys, permetent agilitzar la neteja als matins en hora punta. Part de l'espai que ocupava el bany que abans compartia tota la família, s'ha incorporat a l'habiació principal. Això ha implicat una reorganització important d'aquesta habitació, ja que el bany en suite a més a més de dutxa compta amb una banyera exempta. Contigu a aquest bany se n'ha creat un altre per als nens, i el bany de l'entrada s'ha ampliat i reformat íntegrament per a ús diari de la família i també per als convidats.
Una habitació per a cada membre de la família
L'antiga habitació de servei connectada a la cuina s'ha convertit en una habitació infantil, a la qual s'accedeix pel distribuidor de les habitacions. D'aquesta manera, cada nen té el seu propi dormitori i, els pare, l'habitació principal.
La zona de dia creix
S'ha pres la decisió de fer més àmplia la zona d'estar, incorporant l'espai que antigament ocupava la terrassa. La sala d'estar és ara una habitació comfortable i acollidora, connectada a la cuina a través d'un gran panell mòbil. Aquest panell s'ha realitzat a mida en contraxapat d'abedul per l'empresa Carpintek, així com també les dues llibreries i el banc que queda situat just a sota de les finestres.
Es busca unificar tots els espais amb un únic recobriment per a parets i terres, per tal que es percebi una continuitat estètica a totes les estances. El material escollit és la microresina contínua Kerakoll en color blanc.
En origen, els espais estaven més fragmentats i els materials variaven segons la zona i els usos. Convivien materials de textures i colors diversos, pensats per a l'ús de cada espai: parquet de llistons idnsutrial a la sala d'estar, rajola a la terrassa i terratzo a la resta d'espais. Amb la nova distribució el safareig s'uneix a la cuina, la cuina s'integra a la zona d'estar, part d'un bany s'incorpora al dormitori principal i la terrassa desapareix. És precís unificar materials per crear una conexió entre els espais.
Aquí sorgeix la idea d'utilizar Kerakoll per cobrir els materials, ja que és un producte que permet actualitzar les superfícies i, si es desitja, es pot fer respectant la història. En aquest cas, s'ha utilitzat la modalitat de microresina contínua que permet donar una segona vida als materials, al conservar la textura d'origen com a empremta d'allò preexistent.
Kerakoll s'ha aplicat en tots els paviments, parets, podrtes i dutxes, però s'han utlitzat microresines diferents en funció del material a cobrir (fusta, terratzo, rajola, parets, portes, zones humides com dutxes...). S'ha escollit una tipologia especial per cobrir cada superfície, però empleant sempre el mateix color. Això ha permès perdre l'escala i guanyar sensació d'amplitud i connexió entre els diferents espais. A més a més, al desposseir-lo de materialitat, la llum ha guanyat protagonisme i tot el pis ha quedat emmarcat en una mateixa imatge, però deixant latent l'emprempta del passat. Una empremta que tabmé viu en altres elements que s'han mantingut, com les portes originals amb els seus poms, els radiadors i les obertures de les finestres.
