D'antic magatzem a loft industrial / Barcelona

Aquest magnífic loft es troba situat a la planta principal d'un edifici del casc antic de Barcelona, just en el límit on hi havia l'antiga muralla de la ciutat. En el seu origen, va sirvir a la indústria tèxtil, però cap a 1890 va patir una transformació i va ser convertit en un edifici d'habitatges d'estil modernista. En aquesta època es van agregar els sòls Nolla, els enteixinats policromats i es va fer una distribució típica d'habitatges cap al carrer i el pati del costat.

Quan els clients van realitzar l'encàrrec a l'estudi vilablanch, l'espai portava molts anys funcionant com un magatzem. S'havien eliminat tots els envans interiors, els pilars de fosa estavan coberts de formigó per ignifugarlos, les biguetes i revoltons dels sostres s'havien eliminat i cobert amb falsos sostres, i els paviments modernistes s'havien eliminat o cobert amb diverses capes de sòl superposades.

L'etapa modernista de l'edificio era impossible de recuperar en una lectura coherent, donat que els enteixinats, portes i sòls modernistes havien estat destruïts o molt danyats. Per això, l'estudi vilablanch va decidir visibilitzar les diferents etapes que va viure l'edificio, definint tres èpoques i ressaltant els seus corresponents elements. 

1) Etapa industrial
Es van recuperar els elements estructurals i es van deixar vistos per evidenciar l'estil industrial de l'habitatge: els pilars de ferro que estaven ocults dins de les columnes de formigó, les bigues estructurals, també ocultes darrera de les parets o falsos sostres, els sostres amb revoltó i les viguetes. La distribució, tipus loft, també s'inspira en els origens industrials de l'edifici. El contenidor original tot just es va tocar: les parets perimetrals d'origen es van deixar acabades en guix o després de ser realitzades les noves instal·lacions.

2) Etapa modernista
L'estructura industrial va conviure amb els elements modernistes que es van poder recuperar: es van descobrir els sòls antics en algunes zones, omplint amb guix els espais entre ells, i es va recuperar la carpinteria de fusta d'origen de l'habitatge en la porta d'accés principal, dos finestres i dos balconeres.

3) Nova intervenció
Els nous envans divisoris que conformen les tres habitacions i els seus respectius banys es van realitzar amb envans secs i portes integrades sense marc i amb manetes blanques, buscant que els elements necessaris pel nou ús fossin discrets i rigorosos en la seva concepció. En la zona del saló es va instalar una escala de ferro que dona accés a un altell. Les instal·lacions de clima es van deixar vistes i la il·luminació es va resoldre con carrils vistos que corren paral·lels a les biguetes. Escala, altell, vidres i instal·lacions vistes, al costat de als fragments de formigó continuat en el sòl, son un gest de complicitat a l'etapa industrial inicial d'aquest espai.

La clau del projecte d'interiorisme es centra en aconseguir que l'habitatge mostri una lectura clara de les seves etapes superposades. No hi ha decoració, no hi ha artifici, tot és real.