Loft industrial al centre de Barcelona / Barcelona
Rehabilitació, interiorisme i reciclatge d'un loft amb un look industrial
El loft està situat en un immoble de l'eixample barceloní datat sobre 1930. Ocupa la part final de la planta baixa, just en el centre de les dues escales d'accés a l'edifici, i té una superfície d'uns 800 m2 dividits en dues plantes.
És una gran planta rectangular amb finestres a banda i banda que donen a patis interiors i sis columnes de maó alineades de dos en dos.
Pel que sembla l'espai es va construir per albergar les caballerises de la finca. Més tard, va ser ocupat pels tallers d'una impremta i, fins i tot, alguns veïns recorden que el soterrani del loft es va utilitzar com a refugi durant els bombardejos de la guerra civil.
El loft està situat en la planta baixa d'un edifici del centre de Barcelona. Benito Escat, de Invest Pedralbes, va realitzar les obres de reforma de l'espai i les interioristes de l'estudi vilablanch i Mercè Colomer, van idear la distribució dels espais i del mobiliari.
L'encàrrec que van rebre de Benito Escat va ser aconseguir un estudi que fos habitable amb la mínima inversió possible i reciclant el màxim d'elements, tant de l'estructura com del mobiliari original amb el qual comptava el propietari.
L'estil havia de respectar les característiques d'un autèntic loft: un espai únic i obert que tingués un look molt industrial.
La reforma es va centrar bàsicament a netejar totes les intervencions que havia sofert l'espai per recuperar així l'estructura original, deixant només els rastres i les cicatrius del pas dels anys.
- Es van netejar sòls, parets i sostres, retirant múltiples capes de guix i ciment. Es van retirar els falsos sostres de canya, que van donar pas als altells originals amb revoltons, i es va eliminar el rebocat de parets i bigues.
- El sòl es va deixar tal qual, amb la base de ciment gris i algunes restes de diferents pintures.
- Les parets de maó també es van recuperar i es van aïllar amb un capa de làtex que les protegeix de la humitat i la brutícia.
- Es van deixar a la vista les sis bigues de maó i es van obrir quatre noves claraboies de cristall en el sòl de la planta baixa per poder il·luminar el soterrani inferior.
- Aprofitant el buit d'un antic elevador situat al costat de la porta d'entrada, es va col·locar una altra claraboia transparent, amb els esglaons també acristallats.
- Totes les instal·lacions de llum i aigua es van deixar a la vista, amb grans tubs que recorren sense complexos les parets de maó de tota la casa.
Amb l'estructura original a la vista, el primer repte era com fer habitable un espai de tants metres. Com aconseguir que un espai tan diàfan i tan industrial resultés funcional i, al mateix temps, agradable i càlid?
L'altre gran condicionant del propietari va ser que calia aprofitar tot el mobiliari, la il·luminació, els complements i les peces d'art que ja tenia en el seu anterior habitatge. Ni es van afegir ni es van descartar peces. Es va realitzar un projecte d'autèntic reciclatge de tots i cadascun dels mobles i complements existents.
Finalment, el propietari comptava amb peces singulars i col·leccions de diferents objectes, reflex de diferents etapes de la seva vida i de moltes de les seves inquietuds, que necessitaven tenir un lloc destacat. Entre les peces hi havia una col·lecció de rellotges antics, una altra de boles del món, de llibres antics, i una moto Harley Davidson que és la seva peça preferida (guanyadora d'un campionat nord-americà del 2007), i que ocupa ara un lloc destacat al costat de la taula de reunions.
Segons les interioristes de l'estudi vilablanch, això que aparentment hauria de resultar senzill, que és distribuir el mobiliari sobre una superfície de molts metres, no va resultar gens fàcil.
L'habitual és zonificar a partir de les parets però, en aquest cas, no es podien situar les peces prop de les parets perquè tot s'hagués vist més buit. A més els sis pilars existents dividien la planta en micro àrees i no ajudaven a crear una distribució fluïda.
Després de buscar i estudiar quin seria la millor distribució per a aquest gran espai, ens vam adonar que la solució era organitzar-ho de forma radial, des del centre cap a fora. Anar distribuint l'espai a partir d'una gran zona central que és l'àrea d'estar.
La solució va ser disposar el saló central, amb els dos sofàs, les butaques i el mòdul per a la televisió, i a la seva al voltant anar repartint altres àrees d'estar, menys importants com a petits focus d'atenció: el despatx amb la zona de boles del món a un costat, la dels llibres en l'altre extrem, el racó de la chaise longue…
La distribució del dormitori presentava el mateix problema que la planta alta: com aconseguir un dormitori acollidor, funcional i espacialment ben organitzat. La clau va ser situar el llit en el centre de l'espai, deixant enrere un armari obert de més de 10 metres lineals que s'ha disposat com un vestidor longitudinal que recorre tota la paret i dóna major profunditat i acolliment a l'espai.
A l'esquerra se situa la zona de bany, amb la banyera, la dutxa i el lavabo disposats amb la intenció de mostrar-les com a peces independents, que tenen atractiu per si mateixes, i no només com una composició de bany.
La barana de l'escala d'accés a la segona planta és una tanca d'obra que es va ancorar al sòl original. L'escala també es va conservar en tant que va ser possible, revestint-la amb una planxa de ferro plegada, de manera que des del lateral es veu el dibuix de l'escala original però la superfície de l'escala queda ben protegida.
En aquesta planta baixa se situa una zona d'estar més lúdica i informal, i tres dormitoris, un d'ells una suite que té més de 100 m2. Es va decidir pintar tot l'espai de blanc (sòl, sostre i parets), per donar una major lluminositat i es van obrir dues claraboies estratègiques que donen llum a la zona de distribuïdor dels dormitoris.
Llums de cotó blanc i prestatgeries Cloud, de Cappellini, a Minim. Tamborets blancs Medrazzo de Zanotta. Sofà de l'antic habitatge i antiga màquina de discos comprada en una subhasta.
Enfront de la cuina i gaudint de la llum natural, se situa la gran taula de menjador presidida per un llum antic de cristalls de color. La taula de menjador procedeix del primer habitatge. El llum de cristall es va adquirir en un anticuari de Sant Cugat.
A l'altre costat, se situa una altra taula de menjador, procedent de la terrassa del seu anterior habitatge, i s'ha concebut com un espai multifuncional on celebrar reunions de treball.
En aquest lloc, es col·loca la peça preferida del propietari: una Harley Davidson de col·leccionista. Mesa de menjador de Gandía Blasco i cadires negres Panton de VITRA, a Minim. Els llums procedeixen d'una fàbrica antiga. Quadre de torero d'Ignacio Lecum.
Seguint la línia del reciclatge, els materials triats van ser els més econòmics possibles. Es van utilitzar molts elements industrials: el sòl de ciment que es va deixar tal qual, les portes de la planta inferior que són un model industrial i altres peces recuperades de fàbriques i enderrocaments.
Butaques Low Pad en pell negra de Cappellini i llum de Minim. Quadre de Manolo Valdés.
La cuina és també un bon exemple de reciclatge i adaptació a l'espai. Els mobles eren els originals del primer habitatge del propietari i van passar d'estar muntats com una cuina tancada a un nou enfocament o ús de cuina completament oberta i exposada enfront de tot l'espai de la planta. La paret frontal té més de 40 portes de 60 x 60 cm que dibuixen un perfecte puzle de peces regulars sobre més de 5 m lineals de paret.
Mobiliari de cuina de Dada. Illa modelo Banc i columnes modelo Nuvola, color blanc lacat brillant. A la illa, tamborets Tate en pell blanca, de Cappellini.
A partir de la rampa de l'entrada central, es va disposar a l'esquerra la gran cuina oberta i a la dreta, una zona lliure d'accés a la planta inferior.
La porta és antiga i es va adaptar a l'arcada que formava l'entrada de l'habitatge. Llum Notte blanca de Viabizzuno i butaques blanques Thinking Man’s Chair de Cappellini, adquirits en Minim.
Els sofàs, la taula de centre i el mòdul on se situa la televisió procedeixen de l'antic habitatge. Les butaques decó són peces d'anticuari, igual que la consola i les taules auxiliars dels costats. Al fons, quadre de Miguel Macaya.
Chaise-longue original de Eames.